Huelga?

Decía Gandhi: Casi todo lo que realice será insignificante, pero es muy importante que lo haga.

Lo hecho, hecho está

Hoy ha tocado nieve, nieve intensa, sol, luego granizo… así que ya he tenido todo el tiempo que se puede tener en Cambridge… Ya tengo un adaptador, con lo que ha perdido parte del interés conectar el ordenador a la corriente, y ya estoy haciendo las maletas para volver… me he dado un último paseo por el Trinity, me he colado en la misa del domingo de los estudiantes y familiares del King’s College con su coro y todo, y me he comido un Fish and Chips… pronto en Reus, I’ll miss it!

Bohemian Raphsody

Per celebrar els seus 40 anys, els Muppets van fer aquesta versió de la cançó de Queen. M’encanta XD

Suerte

Hay días en que todo sale mal…
afortunadamente, hay días en que todo es perfecto, supongo que hoy sería uno de esos días del segundo tipo… bueno, sólo una cosa me falta… que hoy no te tengo

28!

Hoy me he levantado de un brinco, tenía una cantidad ingente de cosas por hacer. He ido corriendo a la facultad, para descubrir que no había luz y que me había dejado el portátil en el coche. Me he puesto a papel y lápiz. Al final ha venido la luz, justo lo necesario para que abriera una cantidad ingente de documentos que se han colgado cinco minutos después al irse la luz de nuevo. Lo he dado por perdido y me he dirigido al centro de Reus, llegaba tarde a una cita! Había quedado con un amigo (que no ha aparecido ni a esa hora, ni a ninguna.) Mientras hacía tiempo en un bar, para aceptar que ya no aparecería mi amigo, me he dado cuenta que sólo tenía un euro y algo en la cartera, con lo que mi consumición se ha limitado a mis fondos escasos. Al final, cuando he empezado a andar hacia mi segunda cita de la mañana, he visto que me había dejado los papeles que le quería dar en casa… Y así, toda la mañana… supongo que el destino me ha tendido sus particulares bromas en este día señalado.

Ebre blook

El passat dissabte es va presentar el nou llibre col·lectiu en el que he participat. Per una grip molt ben agafada al final no hi vaig poder ser, així que podeu llegir una crònica més que encertada a : Tens un racó dalt del món, o a Triticària.

Visualització

Aquesta pàgina es veu molt millor amb Motzilla Firefox

III Jornades de les Lletres Ebrenques.

Per a mi, uns dies per parlar, per trobar-nos, per criticar i ser criticats, per queixar-nos, per mostrar-nos satisfets del que s’ha fet i del que encara es pot fer.

Teniu cròniques a JM Tibau.

No passa res

Els bancs centrals injecten milers de diners per equilibrar el sistema, i els diners corren a amagar-se no se sap on. Els estats rescaten bancs i societats hipotecàries, mentre els seus directius se’n van de festa… L’atur està controlat, bé, això diuen, fins que canvien d’opinió. Han baixat per sorpresa els tipus d’interès, i la sorpresa ha estat que no ha servit per gaire. Bé, per a res. El problema no són els tipus d’interès, sinó la desconfiança… i la desconfiança no es recupera ràpidament.

Diuen que els diners dels estalviadors estan protegits, protegits per qui? Pel fons de garantia? Per l’estat?. No passarà, però si passés, el menor dels nostres problemes serien les garanties...

Diuen que hi ha coses impossibles, hauríem de precisar: poc probables. Però poc probables no és impossible. Diuen que tenim el millor sistema financer del món, és cert, però qualsevol sistema es desploma si comencen a circular rumors que els bancs no tenen prou diners per pagar… aquesta setmana n’ha circulat un, no diré de quina entitat…

La veritat? La situació és realment molt complicada. I amb molt em quedo curt. En sortirem d’aquesta, i tant! Però el cost serà realment escandalós. Un error increïble, i més venint d’institucions que se suposa que saben el que fan: no aporten visibilitat. Les operacions turbulentes, els pactes polítics, el campi qui pugui, els pactes, les discussions, no ajuden a veure el més enllà. Però sobretot el “POLÍTICAMENT CORRECTE”. Quan no dius la veritat, per por a crear el caos, el caos es crea per ell mateix…

No hi ha crisi? Si, i greu.

Vacances

Qui més qui menys ja ha passat pel ritual anual de mirar-se a l’espill i veure que encara fa prou goig amb banyador… un banyador que et va curt, o petit, o que ha perdut color amb els anys.

Qui més qui menys ja s’ha passat una estona per la platja per descobrir que no hi ha tants guiris com abans, però que segueix fent igual o més sol que en les millors èpoques…

Perquè ja estem de vacances, o això es suposa…

És el moment de passejar al capvespre amb els peus mullats d’aigua salada…

El moment de dormir sota un arbre de amples branques i ombra amiga…

De sentir la brisa entre els dits…

De sentir la frescor d’un gelat entre els llavis…

Bon estiu…