Nova Web

Per fi, després d’un temps de recopilació d’informació i treball, i el processament d’aquesta informació per part de l’AELC, disposeu de la meva web dins l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Visiteu-la aquí!

Amb veu pròpia (3)

Aquí trobareu vídeos gravats per a l’espai Lletra de la UOC a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa) uns dies abans de Sant Jordi 2009. Diferents persones llegeixen, entre ells, autors com Manel Ollé, Estrella Ramon, Francesca Aliern, Jesús M. Tibau, Cinta Mulet o jo mateix…

Sort.

Jocs Literaris

Ja són uns clàssics els jocs literaris del web Tens un racó dalt del món de J.M. Tibau. Aquest mes, entre els premis, hi ha un llibre meu, Mixatxibutxi, que espero que faci les delícies dels més petits.

Us animo a participar-hi.

Territoris creatius

Territoris creatius és una web amb la voluntat de recollir en un lloc virtual a tots els creadors artístics que viuen, treballen o són del Camp de Tarragona. Una web de disseny molt actual que bé mereix una visita.

Amb veu pròpia

Aquí trobareu vídeos gravats per a l’espai Lletra de la UOC a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa) uns dies abans de Sant Jordi 2009. Diferents persones llegeixen, entre ells, autors com Manel Ollé, Estrella Ramon, Francesca Aliern, Jesús M. Tibau, Cinta Mulet o jo mateix…

Sort.

Pull-back

El passat 12 de Juny vam celebrar a la biblioteca Marcel·lí Domingo el tancament del curs del club de Lectura Juvenil. Vaig tenir l’oportunitat de parlar de tu a tu amb un grup d’estudiants de les Teresianes sobre el llibre Pull-back. Aquí hi ha la prova

Relats curts de Terror

Ja està disponible el llibre que recull els textos del Concurs de relats curts de terror d’Hespèria. Podeu descarregar-vos el llibre en format pdf (descarregant-vos el pdf),o en paper.

La coberta, que apareix en aquest post, és de la Kurai Sawada

llibre

Pullback

Aquest any, dins la creació del club de lectura juvenil de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, s’ha programat la lectura del llibre Pullback.

Aquest proper divendres, dia 12, a les 18.00h, a la mateixa biblioteca, situada al carrer de la Mercè 6 de Tortosa, tindré una xerrada amb tots els alumnes que ho vulguin procedents dels diferents IES de Tortosa que han llegit el llibre.

La idea original és fer un repàs de les meues motivacions a l’hora d’escriure, i del perquè del naixement d’aquest llibre que combina una narrativa senzilla dedicada al públic juvenil amb un rerafons econòmic que invita al lector a endinsar-se en el món financer, que ara mateix, està molt de moda. Una magnífica ocasió per aprendre conceptes sobre finances, sobre economia, etc. que ens poden ser molt útils en la nostra vida del dia a dia.

Record

Fa un any, al premi que pels volts de Sant Jordi organitza Llibres ebrencs, vaig enviar aquests conte que us fico aquí. Podeu llegir-lo també a Llibres Ebrencs. No vaig guanyar, la veritat… però tal vegada és un dels relats dels que estic més orgullós.

RECORD

Aquest matí m’he descobert parlant-te. Et parlava a l’orella i t’acaronava els rínxols. Àngel… Com tantes altres vegades solament t’he tingut en somnis. Però ha sigut com tornar a nàixer, com sentir-se viu de nou per un instant… No puc recordar què et deia exactament. Tampoc importa, no creus? Les imatges de la teua cara, dels teus ulls petits, foscos, coberts de dolçor i d’amor, encara reboten dins el meu cap, com una bala perduda que em danya a poc a poc, per por a matar-me d’un descuit. He obert els ulls, i tenia les mans buides i brutes, com si m’haguessen robat la innocència de sobte… La claror estrident d’un dia d’estiu esquivava el porticó badat i es passejava pel meu rostre. Tot és més preciós a la llum de la lluna, sota el mantell càlid de la nit, perquè fins que el dia emergeix d’entre tenebres com un bandoler ferit, tot és possible encara, com si la màgia de la foscor deixés la porta oberta a l’esperança, als desigs que es compleixen simplement amb demanar-los. Tanca els ulls, i demana’n un! El meu és sempre el mateix.

Ha plogut, sense descans. Com a tu t’agradava. Encara ara, mentre passejo descalç buscant la teua olor en algun racó, se sent un lleuger xip-xip que prové de la teulada, i uns nuvolots negres i tossuts s’encapritxen a no abandonar el poble. Enyoren el teu cos nu al balcó, les llàgrimes d’aigua acaronant la teua pell solcada de pigues, i la tèbia carn daurada.

Sembla que face segles que m’he aixecat del llit, dominat per la sensació de no ser d’aquest món, com si enlloc d’humà fos un cadàver ple de botox, hormones i píndoles, amb una expressió al rostre comprada a un cirurgià estètic. Cara de poker en diuen. I m’he maleït, i els he maleït a tots com tantes altres vegades, i al poker, i a la botella de ginebra que rodola sota el capçal del llit com la sageta enverinada d’una ruleta. I penso com deu ser el silenci, el gran silenci. Miro els camps d’arrossars, un mantell verd fins on m’arriba la vista. Les rieres i els barrancs baixen plens de sang, pètals d’aigua que ploren, com els hómens quan ho han perdut tot. He sabut que avui seria un mal dia mentre mirava ploure, perquè també plovia dins meu.

T’he vist a cada cantonada, t’he sentit a cada conversa, t’he notat al meu costat amb cada cançó que escoltava. Avui és un mal dia, un d’aquells en que te trobo tan a faltar que sembla que m’esquincen per dins amb una navalla mal afilada. Cridaré com un dement… xisclaré fins que la ràbia i la tristesa em surtin per la boca, com coloms espantats, premeré l’accelerador amb totes les forces, amb els ulls clucs… per obrir-los al cap d’una estona, com faig sempre. Desprès de tot cal coratge per a segons quines coses… M’obligaré a recordar-te perquè la pena súrtiga més ràpid… I desprès vindrà la calma, bàlsam de malalts i desesperats, la pau infinita i efímera, i creuré que esta ha estat la darrera vegada que el teu record em torna boig. Però sé que no ho serà. Mai és la darrera.

I em torno a sorprendre parlant-te. T’estimo, saps? Jo no vull perquè fa mal, un mal insofrible que m’obre l’ànima en canal, però t’estimo. I voldria dormir, dormir per sempre, i somniar amb un món perfecte on no hi haja ordres d’allunyament, ni crits en la nit, ni cotxes conduïts per ex-marits borratxos. Voldria dormir, i somniar que la cara que veig cada matí al despertar-me torna a ser la teua.

Pensamientos (XXX)

He soñado… que el cielo era verde, la gente honesta, la vida justa… He soñado que volvías a ser esa chica que conocía.

Jordi Andreu