Joan Brossa

Fa uns mesos, i per commemorar la mort de Joan Brossa, Abloccedari va realitzar una penjada simultània de posts en record de l’artista. Podeu trobar el meu post aquí.

Avui, dedicarem aquest petit espai a aquest artista, innovador, diferent… que va aconseguir el que tots els artistes somniem: tenir un segell únic, distintiu. Les seves As, les seves lletres apilades perduraran per sempre.

Pensamientos (XXIX)

Duermen en mis manos… tus sueños,

en mi boca… tu olvido.

Duermen esos besos, que nunca han sido

Jordi Andreu Corbatón

Lletres d’aigua

“Lletres d’aigua és un espectacle concebut com un viatge imaginari amb el riu com a conductor o barquer, que ens porta per les terres ebrenques a través dels seus poetes, amb la intenció d’unir en el temps sensibilitats i escriptors de generacions molt diverses. La música i, sobretot, l’escriptura poètica és la base d’aquest espectacle (fragments cantats, fragments recitats o fragments projectats) que intenta fer arribar al màxim nombre de persones possible la riquesa literària de les nostres terres, de la qual, massa sovint, no en som prou coneixedors”. Així es presentava lletres d’aigua fa temps.

El que us he de dir és que jo he descobert grans cançons, fetes de grans versos dels poetes d’aquí, de la meva terra. He tingut la sort d’escoltar a Jesús Fusté dues vegades, i he de dir que la segona em va agradar fins i tot més que la primera. Cançó de Pàndols, de Josep Amorós (maquetada per Albert Guiu), tal vegada la meua preferida

Que vagi de gust:

Te he visto

Nudos en el alma, nudos en el corazón… cuando te he visto…

de lejos…

con otro del bracito.

Joan Brossa

En Homenatge als deu anys de la mort de Brossa, i dins la iniciativa d‘Abloccedari.

Els escriptors llegeixen al riu

Bé, ja queden poques horetes per a la lectura. He de dir que estic molt content, i a la vegada una mica espantat… Avui llegiré dos relats…

El primer és un fragment inèdit amb el títol “Cruzo el río”, que forma part del que he anomenat “Cuentos para no dormir” que tot sovint penjo en aquest blog i que espero que algun dia formin un llibre prou decent. Qui vulgui escoltar-lo, en primícia, ja sap on ha de venir. D’aquí un temps el penjaré a l’apartat corresponent… ara fa dies que no en penjo!

El segon és un fragment d “El tren dels somnis”, que ja vaig penjar en el seu moment, i que forma part del llibre El riu que parla.

Ens hi veiem!

Te quiero

Quizás, amor, no sepas… lo que te quiero.

Quizás, amor, no sepas… lo que te extraño.

Quizás, sólo quizás, sea…

que no te quieres dar cuenta.

Els escriptors llegeixen al riu

Aquest proper divendres participo en un acte de lectura a Tortosa. Veure els noms dels meus companys d’acte, la veritat, impressiona. Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza i Lluís Martín. Un honor ser-hi.

Te extraño

Extraño…

que me susurres al oído.

que te enfades.

que me cuelgues.

que se mueva el mundo en mi estómago

que se me vaya el tiempo entre las manos.

Extraño…

contarme las cicatrices

contarte las pecas

contar besos sobre tus muslos.

Te extraño…

Escribir

Hoy me……………..

…………………………………………………………………………he dado cuenta

………………..después de mucho tiempo ………………………………………………………………………………….que soy

incapaz de ……………………………………………………………….escribir recto.