Remote Viewers

paranoias en general

Stephen King

Avui us deixo amb un dels grans del gènere de terror dels nostres temps. Des de fa dies que comptem amb ell a l’apartat de literatura, però avui li dediquem un post tal i com es mereix.

Stephen King:

st.jpg

El mestre del terror d’avui en dia sense cap mena de dubte. Ningú és capaç de crear una història densa, de personatges construidíssims fins l’exageració, i que et manté amb l’ai al cor amb menys (Si no us ho creieu llegiu “La larga marxa”). Stephen què? Que no el coneixeu? Tranquils, no us preocupeu… segur que sí, segur que sí! Estic convençut que us heu quedat garrativats al sofà, mossegant-vos fins i tot les ungles dels peus mirant a la tele “Carrie” (qui no l’ha vist?), “El cazador de sueños“, “La zona muerta“, “It”, “El resplendor” (amb una excel·lent actuació d’un jove Jack Nickolson) o “La milla verde” (recordeu el Tom Hans, el David Morse o l’immens Michael Clark Dunkan i el seu diminut ratolí?). Però est bon home és escriptor, i encara que semble mentida per la importància de la seua obra cinematogràfica, no tot són pel·lícules. No podeu entendre del que us parlo si no heu llegit, LLEGIT, “El resplendor” o “La tienda. També, la veritat, té algunes obres on la sang i el fetge són el principal objectiu. Novel·les al meu gust pèssimes coneixent la capacitat d’Stephen quan s’hi posa. Novel·les realment dolentes són “Todo es eventual” (recull de contes infumable), “Maleficio”, o “Apocalipsis” (que mai he aconseguit acabar encara que ho he intentat vàries vegades) i una de les darreres “CELL”. Està clar que mai guanyarà un Premi Nobel de Literatura per la seua obra, però aconseguir que un públic fidel el segueixi escrigui el que escrigui no és qualsevol cosa! Web oficial d’Stephen King.

Una recomanació. Buick 8. Un llibre realment ben fet.

Buick 8, Un Coche Perverso

 

“-¡Mierda! -exclamó Huddie-. ¿Por qué me sigues como un fantasma?

 

-Que no, que caminaba normal.

 

Huddie abrió la puerta y entró en el cobertizo, donde seguía haciendo más frío que fuera… aunque ninguno de los dos habría podido decir hasta qué punto hacía frío, porque sudaban como cerdos tanto el uno como el otro.

 

-Huddie… -dijo.

 

-¡Chist!

 

-Si está muerto, ¿por qué me haces chist?

 

-¡No te hagas el listo! -contestó Huddie susurrando. Caminó en dirección al Buick. Nunca había tenido tanto miedo, y el hecho de no saber exactamente de qué solo servía para empeorarlo.

 

Huddie se colocó detrás del Buick y echó un vistazo al maletero abierto. Tenía la espalda tan ancha que le tapaba a Arky toda la vista.

 

-¿Qué hay dentro, Hud? “

 

 

 

Us deixo que descobriu què hi havia dins…

 

 

 

Advertisements

Octubre 2, 2007 - Posted by | Escritores

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: