Remote Viewers

paranoias en general

Notícies importants

Benvolguts lectors d’aquest humil blog,

Avui és el dia més feliç de la meua vida.

Fa temps, per casualitat, vaig acabar en un fotoblog on gent de totes les zones d’aquest planeta penja fotos tirades des de dalt (noies), i sense camiseta ensenyant múscul (més aviat nois)… Aprofito per recordar-los a tots/es que les “tetes” no és l´única cosa que ens importa als nois, i que un cos decorat a la perfecció no interessa a una dona a no ser que el garatge i sobretot l’àtic estiguin també ben moblats.

badoo.jpg

Bé, l’important aquí és que: em vaig enamorar! d’una petita però impressionant japonesa de pell fosca. Sense poder-ho reprimir li vaig enviat un missatge al que em va respondre immeditament. Desprès d’una curta però interessant relació a través de skype i messenger hem decidit fer conèixer el nostre amor.

Però n’hi ha més… aquesta dona per la que he perdut els papers és filla d’un refugiat polític d’Uganda, que era president sortint del govern, i fill per part de mare d’una família benestant d’aquest país. El cas és que disposa d’una fortuna immensa que no pot sortir del país sense un interlocutor d’un país neutral. Així que, com a membre ja de la seua família, m’he ofert a fer d’interlocutor per al meu sogre i repatriar la fortuna a un país de europeu (Suïssa??) a canvi d’un petit i insignificant 10%. Que aquesta fortuna provingui possiblement de la venta d’armes no m’importa gaire, igual que tampoc li importa al nostre govern vendre mines antipersonals i desprès tenir els millors desactivadors.

angel045.jpg

 

Ja m’ho va advertir un mail fa uns dies, reenvia aquest àngel de la sort (a dalt) a mig milió de persones i la sort et somriurà, perquè si no ho fas, mil anys de mala sort s’apoderaran de la teua família, t’ompliràs de fongs, i et caurà la pell a tires… bé, m’advertia d’això i de que si enviava un mail amb la frase “Windows Vista fa fàstic” a Guillermo Puertas (Bill Gates,) HP em regalaria una col·lecció de cromos de Músculman, un ordinador portàtil, i un “tanga fosforito”.

Encara estic esperant el tanga, el portàtil i els cromos, però ja veieu que la resta era real. Així que ara mateix estic preparant la maleta per marxar a Uganda, i aprofito aquest post per acomiadar-me de la meua família i de les meues persones estimades…

Ho sento nena, no ha pogut ser, l’amor per la japonesa ha estat més fort que el nostre…

Ho sento papa, el garatge que el netegi qui sigui… jo no podré ara, he d’atendre unes coses abans d’anar al fons monetari internacional a fer uns “trapis” desprès de lo de les armes… m’he deixat la consciència i els escrúpols guardats en un calaix de casa, com la majoria dels polítics, però ja saps que no importa això en aquest món… Això sí, tingues cura d’ells, per si algun dia els necessito per fer veure que sempre els he tingut!

Ho sento, coordinadora de departament… crec que haureu de buscar algú que us cobreixi la docència al segon quatrimestre… jo ja sóc de la jetset… gràcies àngel de la sort, gràcies fotoblog!

Desembre 28, 2007 - Posted by | Paranooias

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: