Remote Viewers

paranoias en general

Octavi Serret

Suposo que la primera i més important paraula que et bé a la boca, al parlar en Octavi Serret, és gratitud. Gratitud per l’esforç que ha fet per promocionar la literatura en llengua catalana des de la seva petita (en mida) però immensa llibreria a Vallderoures, gratitud pel treball per parlar i que es parli dels escriptors d’aquí, pel treball per crear un moviment literari al voltant d’aquestes terres, que sempre s’han sentit lleugerament (o molt) maltractades des del centre urbà i cosmopolita de la cultura, per la modernització de la literatura ebrenca a través de les noves tecnologies (web d’Octavi Serret)

Crec que és una sort que se li hagi concedit el Premi Nacional de Cultura, que avui mateix se li entrega a Lleida, perquè no sempre és habitual (més aviat, quasi mai), que es premiï adecuadament a aquelles persones, que com Octavi, s’ho mereixen.

Solament Felicitar-lo des d’aquí!!!

I aprofitant aquest esdeveniment, i la defensa i els atacs a la llengua, us deixo a continuació un text, en honor del premiat:

Anglesa influència

Després de sis mesos als Estats Units la nostra companya de classe Carol tornava a la rutina i la monotonia del curs al nostre país. Així, per celebrar la tornada a “aquest pathetic country i per recordar el què havien estat els best months de la seva vida” ens invità a una mena de picnic-snack al garden de la mansion del seu pare per a que vegèssim el més fashion portat de NY. Una mena de show, preparat per her father per a un sopar de business ens serví de distracció a tots després del mal de cap agafat amb el drum & base, hit indiscutible a les discos dels U. S. A. La destroyer party de les dos del matí portà als neighbours a fer una call a la police i tots acabarem a comissaria. Ni el special touch posat pels membres de l’espectacle d’striptease, mig despullats a la garjola, juntament amb un munt de people vinguda d’everywhere per aprofitar la festa, aconseguí fer canviar d’opinió al vigilant de la cel·la i tots passarem la night allí.

Ni el cap de policia, tan sols en contacte uns instants amb aquest grup de costums degradants, es salvà de la nefasta influència de the Carol’s family, i en un atac de còlera cridà:

Yankees Go home!

Octubre 3, 2009 - Posted by | Noticias |

3 comentaris »

  1. Jordi, dono gràcies per haver pogut conèixer l’Octavi!

    Comentari per Ignasi Revés | Octubre 3, 2009 | Respon

  2. Gracies Andreu, per tot i per mes…el que feu per mi, no te nom…bueno, es que si…tinc ganes de vore el llibre en paper i us convidare a vindre a la llibreria per disfrutar d’un dia per recordar…
    gracies.

    Comentari per octavio Serret | Octubre 13, 2009 | Respon

  3. […] el llibre dedicat a Octavi Serret online. Llibre que diferents autors hem escrit per celebrar el premi (Premi Nacional de Cultura) que se li va donar fa uns dies per la seva tasca de defensa de la […]

    Retroping per Llibre Octavi Serret « Remote Viewers | Novembre 1, 2009 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: