Remote Viewers

paranoias en general

Joc Partit

Avui fa dues setmanes que vaig compartir amb Coia Valls un Joc Partit. Agrair al Pau la lectura sensacional dels meus textos, al Lluís  la interpretació genial dels de la Coia, i a la Jorgina el seu toc mestre al piano.

A veure si es pot repetir! i Gràcies!

Un dels textos que va llegir en Pau és LA VENEDORA D’AIRE, conte inèdit que m’agradaria compartir amb tots vosaltres a continuació:

 

LA VENEDORA D’AIRE

Al mercat de Vilanova, cap al final de la tarda, sempre apareix una dona petita, vestida de coloraines, carregada de pots de vidre i plàstic. És una jove preciosa, primeta, de cabell llarg i bru, amb uns ulls marrons com la més dolça mel. S’instal·la tranquil·lament en un racó, muntant la parada al final de la fira, en un lloc no gaire cridaner. Una tauleta de càmping amb unes estovalles verdes de flors i estels, una llum de gas, i centenars de pots de plàstic i vidre és tot el que posa a la venda. Els pots, a primera vista, son buits, però això és un engany per als ulls no entrenats. En realitat, els milers de pots de totes formes i colors són plens d’aire, d’aire de tots els llocs del món, de tots els continents, de totes les ciutats i pobles meravellosos de la Terra. Als xiquets els encanta aquesta parada, la parada de la venedora d’aire. Totes les tardes, quan surten de l’escola, corren cap a la parada de l’anciana per poder ensumar els indrets més remots del planeta. Hi ha un petit recipient rodó amb l’olor del mar del Carib, i un altre verd i allargat amb l’aire de l’Everest, la muntanya més alta del nostre món. També hi té tubs de plàstic amb olor de terra de tots els països, i uns altres de més petits amb l’aroma dels deserts i amb el perfum de les flors de les muntanyes de Suïssa. El meu preferit és l’aire d’un racó de l’Amazones, l’aire de la selva. A més, els recipients d’aire no són gaire cars, prou barats per a què tothom qui vulgui pugui comprar-ne una dotzena. Els pots petits, els rodons i els de plàstic, valen dues rialles i un acudit cadascun; els més grans i quadrats un parell de cançons i un ball divertit; i l’oferta per una dotzena és una història de por, o quatre embarbussaments ben dits, i el millor, si t’equivoques, sempre ho pots provar una altra vegada. Als grans no se’ls veu massa sovint per la parada de la venedora d’aire, als grans, a vegades, els fa por allò que no es compra amb diners.

 

RECORD

Aquest matí m’he descobert parlant-te. Et parlava a l’orella i t’acaronava els rínxols. Àngel… Com tantes altres vegades solament t’he tingut en somnis. Però ha sigut com tornar a nàixer, com sentir-se viu de nou per un instant… No puc recordar què et deia exactament. Tampoc importa, no creus? Les imatges de la teua cara, dels teus ulls petits, foscos, coberts de dolçor i d’amor, encara reboten dins el meu cap, com una bala perduda que em danya a poc a poc, per por a matar-me d’un descuit. [… ]

ANGLESA INFLUÈNCIA

Després de sis mesos als Estats Units la nostra companya de classe Carol tornava a la rutina i la monotonia del curs al nostre país. Així, per celebrar la tornada a “aquest pathetic country i per recordar el què havien estat els best months de la seva vida” ens invità a una mena de picnic-snack al garden de la mansion del seu pare per a que vegèssim el més fashion portat de NY. [… ]

 

 

Anuncis

febrer 3, 2011 - Posted by | Escritores, Noticias | , , , ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: