Remote Viewers

paranoias en general

Estrella…

Fa uns quants anys va nèixer una estrella… era preciosa, amb una llum desconeguda que il·luminava el firmament com mai s’havia vist. Fa temps va baixar a la terra i allí es va adormir. Un dia, en un passeig, quan menys m’ho esperava, em va cridar l’atenció una brillantor desconeguda i la vaig trobar, per casualitat, com passen la majoria de coses bones a la vida. Un regal del cel! Des d’aleshores sempre la porto a la butxaca, al cor, a la ment… sempre que estic trist ella em dóna forces, sempre que no veig el final, ella em recorda que sempre es pot volar…

Moltes felicitats bonica.

 

Anuncis

Març 23, 2011 Posted by | píldoras | Deixa un comentari

Sueño

Soñaré por un momento que aún estás aquí mirando esas montañas que tanto querías…

Març 19, 2011 Posted by | píldoras | Deixa un comentari

La venedora d’aire

Recordem avui un petit conte que ja us vaig presentar fa unes setmanes…

 

LA VENEDORA D’AIRE

Al mercat de Vilanova, cap al final de la tarda, sempre apareix una dona petita, vestida de coloraines, carregada de pots de vidre i plàstic. És una jove preciosa, primeta, de cabell llarg i bru, amb uns ulls marrons com la més dolça mel. S’instal·la tranquil·lament en un racó, muntant la parada al final de la fira, en un lloc no gaire cridaner. Una tauleta de càmping amb unes estovalles verdes de flors i estels, una llum de gas, i centenars de pots de plàstic i vidre és tot el que posa a la venda. Els pots, a primera vista, son buits, però això és un engany per als ulls no entrenats. En realitat, els milers de pots de totes formes i colors són plens d’aire, d’aire de tots els llocs del món, de tots els continents, de totes les ciutats i pobles meravellosos de la Terra. Als xiquets els encanta aquesta parada, la parada de la venedora d’aire. Totes les tardes, quan surten de l’escola, corren cap a la parada de l’anciana per poder ensumar els indrets més remots del planeta. Hi ha un petit recipient rodó amb l’olor del mar del Carib, i un altre verd i allargat amb l’aire de l’Everest, la muntanya més alta del nostre món. També hi té tubs de plàstic amb olor de terra de tots els països, i uns altres de més petits amb l’aroma dels deserts i amb el perfum de les flors de les muntanyes de Suïssa. El meu preferit és l’aire d’un racó de l’Amazones, l’aire de la selva. A més, els recipients d’aire no són gaire cars, prou barats per a què tothom qui vulgui pugui comprar-ne una dotzena. Els pots petits, els rodons i els de plàstic, valen dues rialles i un acudit cadascun; els més grans i quadrats un parell de cançons i un ball divertit; i l’oferta per una dotzena és una història de por, o quatre embarbussaments ben dits, i el millor, si t’equivoques, sempre ho pots provar una altra vegada. Als grans no se’ls veu massa sovint per la parada de la venedora d’aire, als grans, a vegades, els fa por allò que no es compra amb diners.

 

Jordi Andreu Corbatón

Març 8, 2011 Posted by | píldoras | , , | Deixa un comentari

Sabates Noves

Tot hauria de ser tan senzill com comprar sabates noves…

Desembre 11, 2010 Posted by | píldoras | , , , | Deixa un comentari

Guapa

Me encanta cuando te paseas de puntillas… con los pies descalzos, con esa ropa que ya no me pongo.

Me encanta que aún te ruborices cuando nos miramos, cuando te rozo…

Me encanta que seas tú, que sigas siendo tú, que el mundo no te cambie…

Setembre 12, 2010 Posted by | píldoras | Deixa un comentari

Sueños locos

Estoy loco por olvidar…

nuestros sueños bajo la luna,

y tu piel, cárcel de mis dedos,

la falsa señora fortuna.


Estoy loco por olvidar…

los siete pinos, cuatro llaves,

los latidos, los despertares,

en las mías, tus manos suaves.


Estoy loco por olvidar…

lo que guardaste, y no dije,

los muros falsos, la cordura,

el vacío, que no predije.


Estoy loco por olvidar…

que te tuve, que me quisiste,

tus ojos tristes que atormentan,

tu vida, y cuando la diste.


Estoy loco por olvidarte,

y a las mentiras a mí mismo,

los soles y lunas contados,

mientras se asomaba el abismo.


Estoy loco por olvidar…

Estoy loco por olvidarte.

Jordi Andreu Corbatón

Agost 27, 2010 Posted by | píldoras | , , | Deixa un comentari

Caminos

Escoge el camino… que más se adapte a tus pasos

… que más se amolde a tus sueños

… que dicte tu corazón.

Elige el paso …que te deje disfrutar del camino

… que te haga feliz.

Piensa … que siempre tendrás nuestra mano.

… que caminos distantes se encuentran en futuros recodos

… y que en ellos sabré reconocer tus huellas.

Jordi Andreu Corbatón

Te deseo, felicidad.

Agost 8, 2010 Posted by | píldoras | , | Deixa un comentari

Record

Fa un any, al premi que pels volts de Sant Jordi organitza Llibres ebrencs, vaig enviar aquests conte que us fico aquí. Podeu llegir-lo també a Llibres Ebrencs. No vaig guanyar, la veritat… però tal vegada és un dels relats dels que estic més orgullós.

RECORD

Aquest matí m’he descobert parlant-te. Et parlava a l’orella i t’acaronava els rínxols. Àngel… Com tantes altres vegades solament t’he tingut en somnis. Però ha sigut com tornar a nàixer, com sentir-se viu de nou per un instant… No puc recordar què et deia exactament. Tampoc importa, no creus? Les imatges de la teua cara, dels teus ulls petits, foscos, coberts de dolçor i d’amor, encara reboten dins el meu cap, com una bala perduda que em danya a poc a poc, per por a matar-me d’un descuit. He obert els ulls, i tenia les mans buides i brutes, com si m’haguessen robat la innocència de sobte… La claror estrident d’un dia d’estiu esquivava el porticó badat i es passejava pel meu rostre. Tot és més preciós a la llum de la lluna, sota el mantell càlid de la nit, perquè fins que el dia emergeix d’entre tenebres com un bandoler ferit, tot és possible encara, com si la màgia de la foscor deixés la porta oberta a l’esperança, als desigs que es compleixen simplement amb demanar-los. Tanca els ulls, i demana’n un! El meu és sempre el mateix.

Ha plogut, sense descans. Com a tu t’agradava. Encara ara, mentre passejo descalç buscant la teua olor en algun racó, se sent un lleuger xip-xip que prové de la teulada, i uns nuvolots negres i tossuts s’encapritxen a no abandonar el poble. Enyoren el teu cos nu al balcó, les llàgrimes d’aigua acaronant la teua pell solcada de pigues, i la tèbia carn daurada.

Sembla que face segles que m’he aixecat del llit, dominat per la sensació de no ser d’aquest món, com si enlloc d’humà fos un cadàver ple de botox, hormones i píndoles, amb una expressió al rostre comprada a un cirurgià estètic. Cara de poker en diuen. I m’he maleït, i els he maleït a tots com tantes altres vegades, i al poker, i a la botella de ginebra que rodola sota el capçal del llit com la sageta enverinada d’una ruleta. I penso com deu ser el silenci, el gran silenci. Miro els camps d’arrossars, un mantell verd fins on m’arriba la vista. Les rieres i els barrancs baixen plens de sang, pètals d’aigua que ploren, com els hómens quan ho han perdut tot. He sabut que avui seria un mal dia mentre mirava ploure, perquè també plovia dins meu.

T’he vist a cada cantonada, t’he sentit a cada conversa, t’he notat al meu costat amb cada cançó que escoltava. Avui és un mal dia, un d’aquells en que te trobo tan a faltar que sembla que m’esquincen per dins amb una navalla mal afilada. Cridaré com un dement… xisclaré fins que la ràbia i la tristesa em surtin per la boca, com coloms espantats, premeré l’accelerador amb totes les forces, amb els ulls clucs… per obrir-los al cap d’una estona, com faig sempre. Desprès de tot cal coratge per a segons quines coses… M’obligaré a recordar-te perquè la pena súrtiga més ràpid… I desprès vindrà la calma, bàlsam de malalts i desesperats, la pau infinita i efímera, i creuré que esta ha estat la darrera vegada que el teu record em torna boig. Però sé que no ho serà. Mai és la darrera.

I em torno a sorprendre parlant-te. T’estimo, saps? Jo no vull perquè fa mal, un mal insofrible que m’obre l’ànima en canal, però t’estimo. I voldria dormir, dormir per sempre, i somniar amb un món perfecte on no hi haja ordres d’allunyament, ni crits en la nit, ni cotxes conduïts per ex-marits borratxos. Voldria dormir, i somniar que la cara que veig cada matí al despertar-me torna a ser la teua.

Mai 18, 2009 Posted by | píldoras | , , , , | 2 comentaris

Te he visto

Nudos en el alma, nudos en el corazón… cuando te he visto…

de lejos…

con otro del bracito.

gener 2, 2009 Posted by | píldoras | , | Deixa un comentari

Te quiero

Quizás, amor, no sepas… lo que te quiero.

Quizás, amor, no sepas… lo que te extraño.

Quizás, sólo quizás, sea…

que no te quieres dar cuenta.

Novembre 28, 2008 Posted by | píldoras | | 1 comentari

%d bloggers like this: