Remote Viewers

paranoias en general

Visita a Sta. Maria de Palautordera

Bona tarda a tothom,

Fa dies que vàrem visitar Sta. Maria de Palautordera, concretament, el Col·legi Fontmartina, on vàrem passar una estona genial parlant de les aventures de Mixatxibutxi. Avui m’han arribat les fotos d’aquell dia, així que les compateixo amb vosaltres. Gràcies a tots per la vostra acollida, i pel regal! Encara que sembli mentida, la planta encara està viva 🙂

Us aprofito per recordar que, si voleu que Mixatxibutxi visiti la vostra escola podeu demanar-ho a Santillana-Grup Promotor, o a través del programa “Escriptors a les Aules” de la Institució de les Lletres Catalanes.

Gràcies i fins la propera

Mai 19, 2017 Posted by | Escritores, Llibres, Mixatxibutxi, Noticias | , , , , , | Deixa un comentari

Entrevista a Ulldecona

Pels volts de Sant Jordi em vaig desplaçar a  l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, per parlar de la meua obra Pull-Back . Ja és, si no ho recordo malament, el tercer any que hi baixo, doncs és un lloc on tenen la mala costum de llegir i seguir llegint les aventures del nostre investigador-econòmic Andreu Balaguer. Des d’aquí vull agrair a Àngela Buj, una escriptora com cal (que guanya premis i no com jo!) que em convidi, perquè he de dir que m’encanta aquesta hora que puc compartir amb els lectors… i més si es tracta d’aquest lectors, adolescents esborrajats amb ganes de menjar-se el món, amb tants somnis, tantes pretensions, tantes hormones…

Jordi Andreu Corbatón i la seua obra

En aquesta visita, hi va haver una sorpresa afegida: els alumnes van preparar una ‘petita’ entrevista que està disponible a l’enllaç de al 3cat24.cat!!!! i de  Pàgina Ebrenca (que aprofito per publicitar aquí).

Accediu a l’entrevista al 3cat24.cat!! Ja saben què fan? No ho tinc gaire clar!

Mai 10, 2010 Posted by | Noticias, Sobre mi | , , , , , , , | Deixa un comentari

Tim Burton (Mars Attacks!)

Hace días vi en televisión que el MOMA de NY dedicaba una exposición a Tim Burton, y la verdad, me alegré mucho. La exposición se puede visitar desde el 22 de Noviembre, y cierra sus puertas el 26 de Abril del próximo año. Ya os comenté en un post de agosto, mi gran admiración por este artista de lo oscuro y tenebroso, y me hizo mucha gracia que el MOMA valorara este talento también meses después de mi posteo y lo elevara a la figura de artista  moderno.  ¿Debe ser que leen mi blog para coger ideas y montar exposiciones??

Os dejo un trocito de una obra que considero maestra: Mars Attacks! Lo surrealista, lo extraño, los miedos, las esperanzas… se mezclan en una hilarante comedia made in Tim Burton, donde, aparte de una parodia agria de la sociedad americana podemos encontrar un elenco espléndido de grandes actores.

gener 29, 2010 Posted by | Arte | , , , , | 1 comentari

Amb veu pròpia (2)

Aquí trobareu vídeos gravats per a l’espai Lletra de la UOC a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa) uns dies abans de Sant Jordi 2009. Diferents persones llegeixen, entre ells, autors com Manel Ollé, Estrella Ramon, Francesca Aliern, Jesús M. Tibau, Cinta Mulet o jo mateix…

Sort.

Agost 6, 2009 Posted by | Llibres | , , , , , | Deixa un comentari

Catosfera Literària

portada21

Edi.cat, activa aquest mes de febrer el portal digital per a la venda d’ebooks (llibres digitals) en català. El llibre La Castosfera literària (en el que hi ha un escrit meu), serà un dels primers a ser penjat en aquest format.


febrer 15, 2009 Posted by | Noticias | , , | Deixa un comentari

Petit comentari sobre literatura infantil i juvenil

emigdi

Emigdi Subirats va fer un petit resum dels ebrencs en sentit ampli que ens dediquem a la literatura infantil i juvenil.

Gràcies de nou

Aquí ho podeu veure complert.

gener 30, 2009 Posted by | Noticias | , , , | Deixa un comentari

Ebre blook

El passat dissabte es va presentar el nou llibre col·lectiu en el que he participat. Per una grip molt ben agafada al final no hi vaig poder ser, així que podeu llegir una crònica més que encertada a : Tens un racó dalt del món, o a Triticària.

gener 27, 2009 Posted by | Uncategorized | , , , , , | 1 comentari

Ebre Blook

ebre__blook-portada

Aquest 24 de Gener al Molí de l’Oli d’Arnes, es farà la Presentació de l’“Ebre blook”, el primer recull de relats inèdits que apareixen dins d’un bloc Ebrenc, el Serret Bloc.

He tingut la sort que en aquest recull s’inclou un conte meu, anomenat “Males Companyies“. De nou, una alegria poder participar en aquest llibre, que s’uneix a les que he pogut fer durant l’any anterior a “La catosfera Literària” (I) i a “El riu que parla” amb l’obra “El tren dels somnis” (part III, part II, part I)

gener 20, 2009 Posted by | Llibres | , , , , , | Deixa un comentari

Ebre Blook

ebre-blook-arnes-bo-cartell

Albert Guiu: Últimes nits amb Carme
Emigdi Subirats: La foto de l’Arnau
Francesca Aliern: La gavina (Cant a la llibertat)
Glòria Fandos: La soledat de Mireia
Jesús M. Tibau: Una qüestió de competències
J. Carlos Gil: Concha
Joan M. Garcia: El lladre de somnis
Jordi Andreu: Males companyies
Josep Igual: Cantautore
Laura Mur: Soles d’espardenya per taronges
Maria-Josep Margalef: La sargantana
Maria Lluïsa Gascon: L’armari
Pere Casanovas: Societat mercantil
Silvestre Hernández: La trompeta i el quincaller
Susana Antoli: Lo fi dels llops a Beseit
Teresa Bertran: Assenyalo dia, hora i lloc…
Vicent Sanz: Una autèntica meravella

gener 19, 2009 Posted by | Escritores, Llibres, Noticias | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

“El paisatge ebrenc en la creació literària”

Us deixo la segona part del relat que ja es va penjar fa uns dies:

Títol: “El tren dels somnis (II)”

-Veniu ara mateix a donar-li un petó al iaio! -cridà en Josep, i l’ancià va aixecar-se, amb els ulls plens d’il·lusió al veure aquelles personetes tendres, fràgils… al veure els seus petits tresors,coberts de vida, d’esperança, d’il·lusió.

I va ser aleshores, mentre l’home mirava amb ulls coberts de llàgrimes la màquina del tren i els seus néts, quan una deu de records li va omplir la ment, com si en algun racó del seu pensament haguessen obert les portes de l’enyorança. Com si aquella locomotora hagués tret les emocions, la història, les vides de tantes persones que ja no hi eren, que havien mort, del fons del seu cor…

Recordava perfectament aquells dies, com si en lloc de setanta anys solament n’haguessen passat un parell, o tant sols unes hores… Recordava l’olor diferent que feien els carrers, de terra humida, de pols a vegades… les fresses úniques que s’escampaven per la vil·la en aquell temps de postguerra. El seu pare, un home altíssim i corpulent, de pell fosca com l’hulla i rostre malmès pel treball al camp, el portava de la mà, i el mirava darrere aquella gorra que no es llevava quasi mai… per a anar a missa algun dia solament! I perquè la seua dona el maldava!! El mirava amb una preocupació mal dissimulada, amb un xic de tristesa que no arribaria a comprendre fins molt temps després. Hi havia molta gent aquell dia, un guirigall enorme que s’escolava per cada racó de la ciutat! “Lo Carrilet” els esperava pacient… esperava el moment de començar a córrer cap a les terres salades del Delta. Del seu fumeral esprimatxat i pintat de roig sortia un reguerol esfilagarsat de fum, com si fos l’alè calmat de la locomotora, com si fos el seu respirar… Va xiular dues vegades i el revisor va donar quatre crits a la gent perquè s’afanyessen a pujar.

-Vinga, vinga!! Que marxem!! -cridà amagat darrere aquell bigoti espès i canós. I el Carrilet seguia xiulant incansable.

Hi pujaren. Ara, des de l’atalaia increïble que li donava la vellesa, encara veia perfectament els pagesos de la Cava, o d’Amposta, que havien pujat a comprar roba, sabates… i que agafaven el tren a aquelles hores per a tornar a casa, com també ho feien ells. Unes dones velles, de cara solcada d’arrugues, vestides amb faldilles negres i davantal, pujaven al vagó amb una caixa de gallines que, esvalotades, no paraven de fer soroll i moure les ales, omplint-ho tot de plomes. La senyora més vella es passava la mà pel pèl acuradament recollit en una monya plena de “saragatona” i es mirava la companya, i parlaven fluixet, com si s’estiguessen explicant algun secret. Un home jove, carregat de llibres, hi entrava amb la bicicleta i intentava trobar lloc entre tot aquell caos mentre saludava als parroquians allí reunits.

I van començar el viatge, el recorregut de tantes i tantes jornades. Deixaren Tortosa en la distància dels quilòmetres, abandonant-la a través d’aquell camí resguardat de plataners que els menava lluny. El Carrilet xiulava i la gent, al veure’l, es parava un moment a observar-lo, embaladits pel seu encant. Una columna immensa de fum s’estirava valenta per damunt d’aquella bala, d’aquell vehicle que resseguia la via amb un txut-txut del seu motor de vapor. El maquinista treia el cap, emmascarat de carbó, i tornava a tocar el xiulet.

Aquell tren de la seua infància, de respirar vaporós i caminar de carbó… volava lentament sobre els rails, com si no els toqués, com si levités… Passaven per Camp-redó, ara per Amposta… i ja arribaven a la Cava. Fugia com una serp marronosa entre els camps sembrats d’arròs, d’eucaliptus de fragàncies delicades, sembrats de pagesos de camals arromangats i mocador al cap, i d’esplugabous blanquíssims i de bec afilat…

Els colors de la terra, dels conreus, del firmament… s’unien en un llenç espectacular… formaven una escena de tonalitats precioses, pintades per un pintor privilegiat. Van baixar a la Cava, ja havien arribat a casa!

A l’endemà, com tants altres matins, el seu pare es preparà per a anar a treballar. Li va donar un petó a ell, i també a la mare que encara estava mig adormida, i els va dir que marxava. No va tornar… Ell, un nen que s’havia quedat mig orfe, i la mare, cada dia, quan la nit començava a trencar el cel amb el seu mantell d’estrelles, caminaven els dos quilòmetres d’espigues d’or que els separaven de l’estació i esperaven a l’andana. Esperaven hores senceres, com si haguessen perdut la noció del temps, com si no importessen les voltes, les curses boges que feien les sagetes del rellotge, com si haguessen perdut l’enteniment. Quan veien el tren que venia, l’esperança els creixia dins del pit, se’ls escampava per tot el cos, com si fos un formigueig, una rampa que els tornava un bri de vida, com si fos una rosa que els brotava ben endins. Tal vegada avui sí que vindria el pare!! Però quan els últims viatgers baixaven dels vagons, i no el veien enlloc, el desconsol omplia els seus cors, i la mare, plorava internament i la cara explicava, a qui volia escoltar, que se li havia esquerdat la vida.

Juny 25, 2008 Posted by | Llibres | , , , | Deixa un comentari

%d bloggers like this: