Visita a Sta. Maria de Palautordera

Bona tarda a tothom,

Fa dies que vàrem visitar Sta. Maria de Palautordera, concretament, el Col·legi Fontmartina, on vàrem passar una estona genial parlant de les aventures de Mixatxibutxi. Avui m’han arribat les fotos d’aquell dia, així que les compateixo amb vosaltres. Gràcies a tots per la vostra acollida, i pel regal! Encara que sembli mentida, la planta encara està viva 🙂

Us aprofito per recordar que, si voleu que Mixatxibutxi visiti la vostra escola podeu demanar-ho a Santillana-Grup Promotor, o a través del programa “Escriptors a les Aules” de la Institució de les Lletres Catalanes.

Gràcies i fins la propera

Joc Partit

Avui fa dues setmanes que vaig compartir amb Coia Valls un Joc Partit. Agrair al Pau la lectura sensacional dels meus textos, al Lluís  la interpretació genial dels de la Coia, i a la Jorgina el seu toc mestre al piano.

A veure si es pot repetir! i Gràcies!

Un dels textos que va llegir en Pau és LA VENEDORA D’AIRE, conte inèdit que m’agradaria compartir amb tots vosaltres a continuació:

 

LA VENEDORA D’AIRE

Al mercat de Vilanova, cap al final de la tarda, sempre apareix una dona petita, vestida de coloraines, carregada de pots de vidre i plàstic. És una jove preciosa, primeta, de cabell llarg i bru, amb uns ulls marrons com la més dolça mel. S’instal·la tranquil·lament en un racó, muntant la parada al final de la fira, en un lloc no gaire cridaner. Una tauleta de càmping amb unes estovalles verdes de flors i estels, una llum de gas, i centenars de pots de plàstic i vidre és tot el que posa a la venda. Els pots, a primera vista, son buits, però això és un engany per als ulls no entrenats. En realitat, els milers de pots de totes formes i colors són plens d’aire, d’aire de tots els llocs del món, de tots els continents, de totes les ciutats i pobles meravellosos de la Terra. Als xiquets els encanta aquesta parada, la parada de la venedora d’aire. Totes les tardes, quan surten de l’escola, corren cap a la parada de l’anciana per poder ensumar els indrets més remots del planeta. Hi ha un petit recipient rodó amb l’olor del mar del Carib, i un altre verd i allargat amb l’aire de l’Everest, la muntanya més alta del nostre món. També hi té tubs de plàstic amb olor de terra de tots els països, i uns altres de més petits amb l’aroma dels deserts i amb el perfum de les flors de les muntanyes de Suïssa. El meu preferit és l’aire d’un racó de l’Amazones, l’aire de la selva. A més, els recipients d’aire no són gaire cars, prou barats per a què tothom qui vulgui pugui comprar-ne una dotzena. Els pots petits, els rodons i els de plàstic, valen dues rialles i un acudit cadascun; els més grans i quadrats un parell de cançons i un ball divertit; i l’oferta per una dotzena és una història de por, o quatre embarbussaments ben dits, i el millor, si t’equivoques, sempre ho pots provar una altra vegada. Als grans no se’ls veu massa sovint per la parada de la venedora d’aire, als grans, a vegades, els fa por allò que no es compra amb diners.

 

RECORD

Aquest matí m’he descobert parlant-te. Et parlava a l’orella i t’acaronava els rínxols. Àngel… Com tantes altres vegades solament t’he tingut en somnis. Però ha sigut com tornar a nàixer, com sentir-se viu de nou per un instant… No puc recordar què et deia exactament. Tampoc importa, no creus? Les imatges de la teua cara, dels teus ulls petits, foscos, coberts de dolçor i d’amor, encara reboten dins el meu cap, com una bala perduda que em danya a poc a poc, per por a matar-me d’un descuit. [… ]

ANGLESA INFLUÈNCIA

Després de sis mesos als Estats Units la nostra companya de classe Carol tornava a la rutina i la monotonia del curs al nostre país. Així, per celebrar la tornada a “aquest pathetic country i per recordar el què havien estat els best months de la seva vida” ens invità a una mena de picnic-snack al garden de la mansion del seu pare per a que vegèssim el més fashion portat de NY. [… ]

 

 

Jornades de les lletres ebrenques

Un any més es celebra a Amposta les V Jornades de les lletres Ebrenques.

La cita és a la biblioteca d’Amposta, del 19 al 23 d’octubre. Hi haurà presentacions, taules rodones, homenatge al mestre Gerard Vergés, lectura de poemes, etc.

Divendres nit, personalment, participaré en la lectura col·lectiva de l’obra l’Ombra Rogenca de la Lloba.

Us deixo a sota tota la informació sobre les jornades.

Us esperem!

 

 

 

 

Qui és qui

M’han indexat a Qui és qui (lletres catalanes), no parem 🙂

Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra, barceloní nascut al 1947, és un escriptor conegudíssim per les seves obres, predomiantment, en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Encara que els seus interessos abarquen també la música (ha participat i dirigit en programes sobre aquesta matèria i ha escrit diversos llibres sobre el tema), el coneixem més per la seva faceta de narrador amb històries especials, com la d’un dels meus llibre favorits d’aquest autor: En un lloc anomenat Terra. La seva llista d’obres és gairebé infinita (la podeu trobar a la seva web), així que no la citaré aquí; la llista de premis que ha rebut, igualment quilomètrica.

Animar-vos a llegir alguna coseta d’ell, val la pena…

Pull-back en castellano

Esta mañana me ha llegado un mail que indica que ya estamos un pasito más cerca del final de una de esas aventuras que uno empieza y no sabe muy bien como van a acabar…

Esta mañana he recibido un e-mail de la editorial Octaedro con la maqueta del libro Pull-back en castellano, que espero que en breve ya esté disponible.

Mirando por encima la maqueta tengo que decir que estoy muy contento de como está quedando al final, después de los retoques necesarios de una obra que ya, ahora, cumplirá 5 años de su primera edición. Este remake en castellano, he decidido que incorpore algunas pequeñas novedades que permiten hacerla más atemporal, más amplia, más aplicable a la crisis de las punto com (cuando fue escrita) y a la actual crisis subprime. La primera página…

Presentació llibre Octavi Serret

El proper dia 21 de novembre es presenta el llibre  de l’editorial Petròpolis que es va fer en homenatge d’Octavi Serret a la seva llibreria de Vall-de-roures.

Hi estan convidats autors/es i blocaires de les Terres de l’Ebre i el Matarranya, i tots aquells que hi vulgueu participar. Presentació, dinar de germanor, sorpreses…

Teniu enllaços per seguir investigant aquí:

l’enllaç amb la presentació que va fer Petròpolis al seu web

Fotos del Premi Nacional de Cultura que apareixen a la Fotogaleria i l’enllaç amb les fotos del CONCA.

Isaac Asimov

Isaac Asimov ha sido, sin duda, un referente especial en la arena de la ciencia ficción. Este escritor, nacido en los años 20, y fallecido en la década de los 90, ha sido un maestro para los que, como yo, nos contamos entre los aficionados de este género tan particular. No sólo por su capacidad imaginativa, (o podíamos decir predictiva en algunos casos), sino por el trabajo constante, detallado, impetuoso, que hizo que, durante su vida, llegara a publicar cerca de 500 volúmenes. Pero este escritor no sólo fue un narrador desmesurado, sino un divulgador extraordinario. Entre el ingente volumen de sus obras encontramos textos divulgativos orientados a explicar todo tipo de conceptos científicos o incluso un análisis de la Bíblia.

Entre mis obras favoritas, algunas de las cuales se han llevado al cine, se encuentran:

Yo, Robot (colección de relatos), Fundación (a mi entender maravillosa), El hombre bicentenario.

Os dejo las tres leyes, mundialmente famosas, que deben regir el funcionamiento de un robot según Asimov

1. Un robot no debe dañar a un ser humano o, por su inacción, dejar que un ser humano sufra daño.
2. Un robot debe obedecer las órdenes que le son dadas por un ser humano, excepto si estas órdenes entran en conflicto con la Primera Ley.
3. Un robot debe proteger su propia existencia, hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o la Segunda Ley.

En el siguiente blog podéis encontrar algunos textos de este genio, os invito a ir a la biblioteca, o entrar en amazon, y conseguir varios libros de él.

Lletres de casa

Fa uns dies es va presentar oficialment Lletres de Casa, un poemari que recull veus poètiques de les Terres de l’Ebre, el Matarranya, La Franja, el Priorat.

Aquesta nova aventura, publicada per March Editors, de poemes presentats al Serret Blog, recull poetes nous i consagrats, i al meu entendre és una joia única. Es poden trobar obres de ZORAIDA BURGOS, ALBERT GUIU,  MANUEL PÉREZ I BONFILL, JOAN-ELIES ADELL, SUSANNA ANTOLÍ I TELLO, XAVIER ARAGÓ,  ALBERT ARAGONÉS, GERMAN BERNÚS, REGINA BLADÉ I USACH, TOMÀS CAMACHO I MOLINA, GLÒRIA FANDOS, MARIA JOSÉ FERNÁNDEZ, JESÚS FUSTÉ, J. MIGUEL GRÀCIA I ZAPATER, JOSEP GUÀRDIA LAHOSA, RAFEL HARO, PILI IBÁÑEZ, JOSEP IGUAL, GEMMA LLEIXÀ, MARIÀ LLEIXÀ, MARIA JOSEP MARGALEF, JORDI MARTÍ I FONT, NÚRIA MARTIN MARTIN, LLUÍS MARTIN SANTOS, JULI MICOLAU, HÈCTOR B. MORET, MARIA CINTA MORESO I ROÉ, CINTA MULET, JUDITH ORTIZ, VICENT PELLICER, JOAN PINYOL, ALBERT ROIG, ANDREU SUBIRATS, EMIGDI SUBIRATS, JESÚS MARIA TIBAU, JOAN TODÓ y algún poema meu també.

Ebre Blook

Albert Guiu: Últimes nits amb Carme
Emigdi Subirats: La foto de l’Arnau
Francesca Aliern: La gavina (Cant a la llibertat)
Glòria Fandos: La soledat de Mireia
Jesús M. Tibau: Una qüestió de competències
J. Carlos Gil: Concha
Joan M. Garcia: El lladre de somnis
Jordi Andreu: Males companyies
Josep Igual: Cantautore
Laura Mur: Soles d’espardenya per taronges
Maria-Josep Margalef: La sargantana
Maria Lluïsa Gascon: L’armari
Pere Casanovas: Societat mercantil
Silvestre Hernández: La trompeta i el quincaller
Susana Antoli: Lo fi dels llops a Beseit
Teresa Bertran: Assenyalo dia, hora i lloc…
Vicent Sanz: Una autèntica meravella